Hi havia una vegada un nin que nomia Menganito i que feia gerres de fang amb
el seu mestre que era una espècie de tortuga gegant que tenia poders màgics
i nomia Terrissaire.
Un dia mentre Menganito netejava la taulera, el terrissaire treballava fent
màgia i Menganito es va fixar en que el seu mestre estava fent. En
Terrissaire li va mostrar un gerro perquè el intentes fer igual.
-Té Menganito, agafa aquest tros de fang i intenta fer aquest gerro.
-No se si el sabre fer, però ho intentaré.
En Menganito va intentar una vegada, una altra i una altra... Ho va intentar
tantes vegades que va omplir una prestatgeria sencera, però cap estava ben
fet. El Terrissaire va agafar un poc de fang, va bufar i de la seva boca va
sortir màgia el fang es va a començar a moure i es va a transformar en una
esfera brillat que es movia.
La rondalla està acabada, acabada o no en sé pus; si per cas he dit errada... Perdona'm bon Jesús!
dilluns, 18 de juny del 2007
LA MÀGIA ESTÀ EN LES TEVES MANS
Això era i no era en el temps que la ciència no existia. En un petit taller situat al cim d'una muntanya que estava en un país anomenat Terruc i vivia un terrissaire i el seu ajudant.El terrissaire nomia Llorenç que era fisicament molt fort i bastant gras i també era lleig,però a ell no li importava, tenia el cap gran, el nas com un bec d'ocell, no tenia orelles, ulls mig cucs, la pell era aspra i molt r rugosa de color verd. Era com una tortuga sense closca, les mans eren grans i molt treballades. Era un monstre pacífic i tranquil encara que fisicament no ho pareixia. Era molt amable i molt agradable .
L'ajudant nomia Cristobal però li agradava que li diguessin Tòfol: tenia es cabells llargs i negres, les seves orelles eren molt grans i el nas petit pareixia romput i pareixia que estava enganxant a la cara i arrufat; la boca era estreta, els ulls eren grossos i de color verd pistatxo, era prim i esvelt, la pell era morena. Era lluitador, constant, es posava trist quan no li sortia la figura. En Llorenç era molt bon terrissaire però comptava amb una ajuda " la magia" i en Tófol volia ser com ell.
En Llorenç li va mostrar com es feia un potet de terrissa i ell pensant que podia fer-ho ho intenta però fracassa i trist li diu a en Llorenç:
- Mai serè com tu!
- Per què ho dius? -li va contestar en Llorenç.
- No em surt res bé
- Només ho has provat una vegada intenta-ho de nou.
I com no, en Tòfol ho va tornar a intentar com li va demanar en Llorenç i aquesta vegada li va sortir bé; ell molt content va exclamar:
-Moltíssimes gràcies Llorenç.
-De res, Tòfol, nomes havies de tenir esperança i confiança en tu mateix.
Després d'una setmana de dur treball en Tófol va sospirar i en Llorenç al veure'l li va demanar:
-Què et passa no estàs content ?
- Sí que ho estic però encara no del tot .
- Per què?
- Només sé fer potets de fang però tu saps fer de tot amb terrissa.
- Si vols jo t'ensenyaré a fer altres coses
- Sí, sí que vull.
- El que necessites és terrissa i màgia
- Màgia? com que màgia ?
- Sí magia, jo t'ensenyaré, d'acord.
- d'acord lo primer que has de fer és modelar la terrissa
- d'acord
I en Tòfol ho va fer perfecte
- Ara posar-ho al torn
- Ja està
- Perfecte ara entre els dos farem un ou daurat
- Daurat Per què?
- Perqué el daurat representa la màgia
- d'acord
De sobte va sortir com una llum blava de les mans d'en Llorenç i d'en Tòfol els dos sorpresos varen fer un ou màgic molt bonic.
- Ens ha sortit bé veritat Tòfol
-Sí però jo no podria haver-ho fet sense la teva ajuda, ni tampoc sense l'ajuda de la màgia
-Tòfol, la màgia està EN LES TEVES MANS.
I així en Tòfol es va convertir en un gran terrissaire tant com en Llorenç.
L'ajudant nomia Cristobal però li agradava que li diguessin Tòfol: tenia es cabells llargs i negres, les seves orelles eren molt grans i el nas petit pareixia romput i pareixia que estava enganxant a la cara i arrufat; la boca era estreta, els ulls eren grossos i de color verd pistatxo, era prim i esvelt, la pell era morena. Era lluitador, constant, es posava trist quan no li sortia la figura. En Llorenç era molt bon terrissaire però comptava amb una ajuda " la magia" i en Tófol volia ser com ell.
En Llorenç li va mostrar com es feia un potet de terrissa i ell pensant que podia fer-ho ho intenta però fracassa i trist li diu a en Llorenç:
- Mai serè com tu!
- Per què ho dius? -li va contestar en Llorenç.
- No em surt res bé
- Només ho has provat una vegada intenta-ho de nou.
I com no, en Tòfol ho va tornar a intentar com li va demanar en Llorenç i aquesta vegada li va sortir bé; ell molt content va exclamar:
-Moltíssimes gràcies Llorenç.
-De res, Tòfol, nomes havies de tenir esperança i confiança en tu mateix.
Després d'una setmana de dur treball en Tófol va sospirar i en Llorenç al veure'l li va demanar:
-Què et passa no estàs content ?
- Sí que ho estic però encara no del tot .
- Per què?
- Només sé fer potets de fang però tu saps fer de tot amb terrissa.
- Si vols jo t'ensenyaré a fer altres coses
- Sí, sí que vull.
- El que necessites és terrissa i màgia
- Màgia? com que màgia ?
- Sí magia, jo t'ensenyaré, d'acord.
- d'acord lo primer que has de fer és modelar la terrissa
- d'acord
I en Tòfol ho va fer perfecte
- Ara posar-ho al torn
- Ja està
- Perfecte ara entre els dos farem un ou daurat
- Daurat Per què?
- Perqué el daurat representa la màgia
- d'acord
De sobte va sortir com una llum blava de les mans d'en Llorenç i d'en Tòfol els dos sorpresos varen fer un ou màgic molt bonic.
- Ens ha sortit bé veritat Tòfol
-Sí però jo no podria haver-ho fet sense la teva ajuda, ni tampoc sense l'ajuda de la màgia
-Tòfol, la màgia està EN LES TEVES MANS.
I així en Tòfol es va convertir en un gran terrissaire tant com en Llorenç.
THE POTTER
THE POTTER
TITOL
The Potter
PERSONATGES
En Potter
en monstre
ESCENARI
Una barraca
FETS
PRINCIPALS
Que el monstre fa una gerra de fang al nin i el surt un fum que el fa viu
ÈPOCA
Fa 30 anys
Hi havia una vegada, fa uns 20 anys, en una casa sense llum, un nin i un monstre que feien figures de fang i quan el nin feia les seves figures les posava a una espècie d'estant que pareixia feta per ells. In bon dia al nin no el sortien les figures de fang i el monstre li va fer una maneta i l'hi va ensenyar a fer bé les figures de fang, a partir d'aquell moment el nin va començar a fer les figures com un especialista.
Guió
Que fas?. Va dir el monstre al nin
Jo, intent fer un pot de gerro, però no em surten bé.
Que t'ajut?, es va oferir el mostre.
M'agradaria. -Va dir el nin.
D'acord. Va dir el mostre.
- Que em fas un pot de gerro .Va dir el nin.
D'acord te la faré. Va dir el mostre.
Quina sort que tinc. Va dir el nin.
Però no t'acostumis molt. Va dir el mostre.
D'acord. Va dir el nin.
El montre va començar a moldejar el fang que tenia a la mà i va fer un gerro molt espectacular. Després va començar a parlar amb el nen:
I ara li donarem vida. Va dir el mostre. De sobte, el fang que tenia a la mà es va començar a moure cap amunt i cap avall i va agafar un color marró molt intens. En Potter mirava el seu mestre molt sorprès per allò que havia aconseguit perquè mai havia vist una cosa així. I va dir:
oHHHHHH! Si es mou. Va dir el nin.- Jo també ho vull intentar. Creus que puc fer-ho?
Crec que si. -Va dir el monstre- . Però les coses s'han de fer amb sentiment i des del cor perquè vol dir que ho desitges de veres.
D'acord. Va dir el nin. - Així que faré el gerro amb molt de sentiment.
Llavors el mestre terrissaire agafa un gran tros de fang i el va posar al torn, després de bufar-lo intensament. Després va dir a en Potter que li donàs la mà i tots dos junts van moldetjar el fang perquè sortís un bon gerro. Al final ho van aconseguir:
oooooooooohhhhhhhhhhhh!!!- va dir en Potter,- què bé, al final he aconseguit fer el millor gerro del món. Moltes gràcies amic meu per haver-me ajudat.
No m'has de donar les gràcies per res, ja que és la meva feina ajudar la gent.
Des d'aquell dia en Potter va saber fer uns gerros molt bonics. I el mestre Terrissaire va ser el seu amic.
fi
TITOL
The Potter
PERSONATGES
En Potter
en monstre
ESCENARI
Una barraca
FETS
PRINCIPALS
Que el monstre fa una gerra de fang al nin i el surt un fum que el fa viu
ÈPOCA
Fa 30 anys
Hi havia una vegada, fa uns 20 anys, en una casa sense llum, un nin i un monstre que feien figures de fang i quan el nin feia les seves figures les posava a una espècie d'estant que pareixia feta per ells. In bon dia al nin no el sortien les figures de fang i el monstre li va fer una maneta i l'hi va ensenyar a fer bé les figures de fang, a partir d'aquell moment el nin va començar a fer les figures com un especialista.
Guió
Que fas?. Va dir el monstre al nin
Jo, intent fer un pot de gerro, però no em surten bé.
Que t'ajut?, es va oferir el mostre.
M'agradaria. -Va dir el nin.
D'acord. Va dir el mostre.
- Que em fas un pot de gerro .Va dir el nin.
D'acord te la faré. Va dir el mostre.
Quina sort que tinc. Va dir el nin.
Però no t'acostumis molt. Va dir el mostre.
D'acord. Va dir el nin.
El montre va començar a moldejar el fang que tenia a la mà i va fer un gerro molt espectacular. Després va començar a parlar amb el nen:
I ara li donarem vida. Va dir el mostre. De sobte, el fang que tenia a la mà es va començar a moure cap amunt i cap avall i va agafar un color marró molt intens. En Potter mirava el seu mestre molt sorprès per allò que havia aconseguit perquè mai havia vist una cosa així. I va dir:
oHHHHHH! Si es mou. Va dir el nin.- Jo també ho vull intentar. Creus que puc fer-ho?
Crec que si. -Va dir el monstre- . Però les coses s'han de fer amb sentiment i des del cor perquè vol dir que ho desitges de veres.
D'acord. Va dir el nin. - Així que faré el gerro amb molt de sentiment.
Llavors el mestre terrissaire agafa un gran tros de fang i el va posar al torn, després de bufar-lo intensament. Després va dir a en Potter que li donàs la mà i tots dos junts van moldetjar el fang perquè sortís un bon gerro. Al final ho van aconseguir:
oooooooooohhhhhhhhhhhh!!!- va dir en Potter,- què bé, al final he aconseguit fer el millor gerro del món. Moltes gràcies amic meu per haver-me ajudat.
No m'has de donar les gràcies per res, ja que és la meva feina ajudar la gent.
Des d'aquell dia en Potter va saber fer uns gerros molt bonics. I el mestre Terrissaire va ser el seu amic.
fi
THE POTTER
The Potter
Títol
The Potter
Escenari
En una caseta poc il·luminada.
Fets principals
Un nin vol fer màgia amb un gerro com el seu mestre
però no li serà fàcil.
Època
A la antiguitat.
Personatges
En Potter i el seu mestre.
Fa molt de temps hi havia un nin que sempre estava dins la seva caseta amb el seu mestre, que pareixia un monstre, perquè tenia unes orelles grans, la pell amb moltes arrugues i de color verd però era molt savi i feia coses inimaginables. El nin volia ser com ell, però no li seria molt fàcil aprendre perquè no qualsevol nin podia fer coses així.
En Potter li va preguntar al seu mestre:
-Em podries ensenyar a fer màgia com tu?
-Si, Potter... t'ensenyaré... Però primer tindràs que aprendre a fer un gerro de fang... Per fer bé la màgia.
-Ja sé fer gerros de fang, mestre.
-Oh... que bé! Però primer m'ho hauràs de demostrar...
Mentre en Potter feia el gerro el seu mestre seguia fent màgia amb els seus. Després de fer-ne molts més, en Potter no s'ho creia, però ja estava acostumat a estar mirant-lo.
-Ja em surt bé! Va dir en Potter
-Molt bé!
-Ara bufa...
Suaument amb un aire fred...
-FFFHHHH!!... No surt. Que faig ara, segur que no podré fer-ho.
-Torna a bufar des de l' interior..., així aconseguiràs fer màgia.
En Potter es concentra i...
-FFFFFHHH!!... crec que l'he aconseguit, es fascinant !!
-Molt bé... ara podràs fer això més fàcilment al igual que jo.
-Oh, al·lucinant s'ha fet un ou! Es increïble m'ha sortit bé, no sabia que jo podria fer això.
-L'has aconseguit. (Diu tranquil·lament el mestre).
El mestre deia que li mostraria més coses i en Potter es va posar molt content.
Fi
Títol
The Potter
Escenari
En una caseta poc il·luminada.
Fets principals
Un nin vol fer màgia amb un gerro com el seu mestre
però no li serà fàcil.
Època
A la antiguitat.
Personatges
En Potter i el seu mestre.
Fa molt de temps hi havia un nin que sempre estava dins la seva caseta amb el seu mestre, que pareixia un monstre, perquè tenia unes orelles grans, la pell amb moltes arrugues i de color verd però era molt savi i feia coses inimaginables. El nin volia ser com ell, però no li seria molt fàcil aprendre perquè no qualsevol nin podia fer coses així.
En Potter li va preguntar al seu mestre:
-Em podries ensenyar a fer màgia com tu?
-Si, Potter... t'ensenyaré... Però primer tindràs que aprendre a fer un gerro de fang... Per fer bé la màgia.
-Ja sé fer gerros de fang, mestre.
-Oh... que bé! Però primer m'ho hauràs de demostrar...
Mentre en Potter feia el gerro el seu mestre seguia fent màgia amb els seus. Després de fer-ne molts més, en Potter no s'ho creia, però ja estava acostumat a estar mirant-lo.
-Ja em surt bé! Va dir en Potter
-Molt bé!
-Ara bufa...
Suaument amb un aire fred...
-FFFHHHH!!... No surt. Que faig ara, segur que no podré fer-ho.
-Torna a bufar des de l' interior..., així aconseguiràs fer màgia.
En Potter es concentra i...
-FFFFFHHH!!... crec que l'he aconseguit, es fascinant !!
-Molt bé... ara podràs fer això més fàcilment al igual que jo.
-Oh, al·lucinant s'ha fet un ou! Es increïble m'ha sortit bé, no sabia que jo podria fer això.
-L'has aconseguit. (Diu tranquil·lament el mestre).
El mestre deia que li mostraria més coses i en Potter es va posar molt content.
Fi
the potter
THE POTTER
Títol
En Potter
Personatges
En Potter i el seu mestre
Escenari
Una casa amb poca llum
Fets principals
Que un nin vol fer un ou amb ceràmica però, el seu mestre no se lo ensenyarà fins que no fe si una gerra.
Època
Fa 20 anys.
Fa 20 anys, en una cas sense llum, fosca, grossa, feta amb pedres i plena de gerres, en Potter, un nin petit, lleig i amb el nas gros, estava fent una gerra, però, quan el seu mestre, que era gros, verd, horripilant i lleig, va fer un ou de ceràmica, que era d'or i el nin es va espantar. En Potter va dir:
-Em pots ensenyar a fer un ou? va dir el nin.
-No. Va dir el Mestre.
-Per favor. Va dir el nin queixant-se.
-No, fins que no aconsegueixis fer una gerra. Va dir el mestre.
-Però. . . Va dir suplicant el nin.
-No! I no! Va dir el mestre enfadat.
El nin va intentar moltes vegades fer la gerra, però. . . A la fi. . . Ho va aconseguir. Quan el mestre ho va veure, en Potter es va espantar.
El mestre li va donar un tros de fang i el mestre va bufar el seu tros. El fang va cobrar vida!!!!
El mestre li va dir:
-Ara tu. Va dir tranquil·lament el mestre.
El nin va bufar però el fang no va cobrar vida.
-No em surt. Va dir el nin.
-Normal. Tens que bufar des de l'interior. Va dir el mestre.
El nin va bufar i el fang va cobrar vida. Anava pujant i baixant de la taula feliçment.
-Ara et diré com has de fer l'ou. Va dir el mestre content.
El mestre va posar la mà en el torn i Potter també, després l'altra mà en l'altre costat i al final ajuntar les mans per atrapar el fang i...
Al final, en Potter ho va aconseguir. I va fer un gerro espectacular.
Títol
En Potter
Personatges
En Potter i el seu mestre
Escenari
Una casa amb poca llum
Fets principals
Que un nin vol fer un ou amb ceràmica però, el seu mestre no se lo ensenyarà fins que no fe si una gerra.
Època
Fa 20 anys.
Fa 20 anys, en una cas sense llum, fosca, grossa, feta amb pedres i plena de gerres, en Potter, un nin petit, lleig i amb el nas gros, estava fent una gerra, però, quan el seu mestre, que era gros, verd, horripilant i lleig, va fer un ou de ceràmica, que era d'or i el nin es va espantar. En Potter va dir:
-Em pots ensenyar a fer un ou? va dir el nin.
-No. Va dir el Mestre.
-Per favor. Va dir el nin queixant-se.
-No, fins que no aconsegueixis fer una gerra. Va dir el mestre.
-Però. . . Va dir suplicant el nin.
-No! I no! Va dir el mestre enfadat.
El nin va intentar moltes vegades fer la gerra, però. . . A la fi. . . Ho va aconseguir. Quan el mestre ho va veure, en Potter es va espantar.
El mestre li va donar un tros de fang i el mestre va bufar el seu tros. El fang va cobrar vida!!!!
El mestre li va dir:
-Ara tu. Va dir tranquil·lament el mestre.
El nin va bufar però el fang no va cobrar vida.
-No em surt. Va dir el nin.
-Normal. Tens que bufar des de l'interior. Va dir el mestre.
El nin va bufar i el fang va cobrar vida. Anava pujant i baixant de la taula feliçment.
-Ara et diré com has de fer l'ou. Va dir el mestre content.
El mestre va posar la mà en el torn i Potter també, després l'altra mà en l'altre costat i al final ajuntar les mans per atrapar el fang i...
Al final, en Potter ho va aconseguir. I va fer un gerro espectacular.
divendres, 15 de juny del 2007
L'OU DEL TERRISSAIRE MÀGIC
Això era i no era a la època on la gent era molt pobra i la màgia hi era, un nin anomenat Joan, tenia 10 anys,orelles grans,ulls grossos de color verd i expressius. Era petit, prim, te la pell negra, es posa trist quan no li surt la figura de fang. Era lluitador, constant, tenaç...
Tenia un amic que s'anomena Ribert tenia el cap gran, ulls mig clucs, no tenia orelles, un nas gros, com un bec enganxat a la boca. Les seves mans eren grosses, treballadores i generoses. La seva pell era de color verd i aspra, és vell, fort i com una tortuga sense closca. Era simpàtic, bo, tranquil i feliç perquè li agrada el seu treball.
Ells treballaven en un taller gran i de fusta fent pots de terrissa per a la gent. Però a en Joan no li sortia com al seu amic Ribert i s'enfadava, en Ribert li deia:
-No t'enfadis, així no et sortirà mai tens que sentir-ho en el teu cor.
-D'acord, a veure si ara em surt.-va dir en Joan.
El va fer moltes i moltes vegades, però no li sortia.Va pensar en el que li va dir en Ribert, li va sortir i es va posar molt content,però ara volia aprendre amb màgia.
-Ribert, ara vull aprendre amb màgia com fas tu.-va dir molt content en Joan.
-Primer tens que fer uns quants mes per assajar un poc mes.
Després d'uns dies en Joan va fer deu pots, cada vegada millor, i li va dir a en Ribert:
-Ja n'he fet bastants?
-Sí, ara farem màgia, prepara't.-va dir en Ribert molt content.
En Joan va agafar fang i va bufar aire de color blau, ara la bolleta de fang es movia, se li va escapar de les mans i es va enfadar.
-Joan no t'enfadis, mira, has de posar una mà aquí i l'altra allà, ho veus com ara ve cap aquí?-va dir en Ribert.
-Ara mou les mans amb la forma que vulguis que surti i al final bufes i et sortirà màgic.-va tornar a dir en Ribert.
Va anar movent les mans fins que li va sortir un ou màgic, i amb aquest ou va oferir a la gent pobra coses que necessitaven.
Tenia un amic que s'anomena Ribert tenia el cap gran, ulls mig clucs, no tenia orelles, un nas gros, com un bec enganxat a la boca. Les seves mans eren grosses, treballadores i generoses. La seva pell era de color verd i aspra, és vell, fort i com una tortuga sense closca. Era simpàtic, bo, tranquil i feliç perquè li agrada el seu treball.
Ells treballaven en un taller gran i de fusta fent pots de terrissa per a la gent. Però a en Joan no li sortia com al seu amic Ribert i s'enfadava, en Ribert li deia:
-No t'enfadis, així no et sortirà mai tens que sentir-ho en el teu cor.
-D'acord, a veure si ara em surt.-va dir en Joan.
El va fer moltes i moltes vegades, però no li sortia.Va pensar en el que li va dir en Ribert, li va sortir i es va posar molt content,però ara volia aprendre amb màgia.
-Ribert, ara vull aprendre amb màgia com fas tu.-va dir molt content en Joan.
-Primer tens que fer uns quants mes per assajar un poc mes.
Després d'uns dies en Joan va fer deu pots, cada vegada millor, i li va dir a en Ribert:
-Ja n'he fet bastants?
-Sí, ara farem màgia, prepara't.-va dir en Ribert molt content.
En Joan va agafar fang i va bufar aire de color blau, ara la bolleta de fang es movia, se li va escapar de les mans i es va enfadar.
-Joan no t'enfadis, mira, has de posar una mà aquí i l'altra allà, ho veus com ara ve cap aquí?-va dir en Ribert.
-Ara mou les mans amb la forma que vulguis que surti i al final bufes i et sortirà màgic.-va tornar a dir en Ribert.
Va anar movent les mans fins que li va sortir un ou màgic, i amb aquest ou va oferir a la gent pobra coses que necessitaven.
terrissaire
Guió Casting
Títol
Terrissaire
Personatges
En Joan
Broqui
Escenari
Una caseta en el camp
Fets principals
A en Joan no en surten les gerres i en Broqui un gran mag que li ajuda
Època
XIX
TERRISSAIRE
Això era i no era una caseta al camp on vivia un gran mag que tenia forma de tortuga sense closca
que es nomia Broqui. Aquell gran mag es va trobar un orfe quan només tenia 1 mes de edat i li va posar Joan.
Ara en Joan lla te 10 anys i esta aprenent a fer màgia.
Un dia quan en Joan estava fent gerres sense parar però no en sortien va fer centes però no en sortien i es va posar molt trist. En Broqui al veure-ho va dir:
Si no o fas amb sentiment mai o aconseguiràs.
Va posar un tros de fang sobre el torn, va bufar i va sortir una llum blava i després el fang es va moure i va començar a mourer-se per tot arreu sense parar .
El nin es va quedar impressionat i va preguntar-li:
-Com o as fet?, O puc fer jo?
-Tot esta al teu capet i a les teves mans i si vols pots perquè no o intentes?
-El nin va bufar i bufar però no va sortir.
-No em surt!Mai seré un gran mac com tu!
-Tens que fer-ho amb sentiment!, tanca el ulls i fer-ho des de dins del teu cor.
Llavors el nin va tancar els ulls va bufar i el fang va començar a cobrar vida, va començar a botar i a mourer-se per tot arreu.
En Joan va posar-ho a el torn i va intentar moldellar-ho però el fang es fugia i no es deixava agafar.
En Broqui va dir:
-Tens que posar les mans al voltant i pensar en moldejar-ho des de el cor jabors et sortira.
En Joan va posar les mans al voltant i va pensar am moltes ganes:
-vui moldejar-ho, vui moldejar-ho.
Javors el fang va començar a pujar i va estar cinc minuts moldejar-se i va sortir un ou marro am puntets dorats.
Títol
Terrissaire
Personatges
En Joan
Broqui
Escenari
Una caseta en el camp
Fets principals
A en Joan no en surten les gerres i en Broqui un gran mag que li ajuda
Època
XIX
TERRISSAIRE
Això era i no era una caseta al camp on vivia un gran mag que tenia forma de tortuga sense closca
que es nomia Broqui. Aquell gran mag es va trobar un orfe quan només tenia 1 mes de edat i li va posar Joan.
Ara en Joan lla te 10 anys i esta aprenent a fer màgia.
Un dia quan en Joan estava fent gerres sense parar però no en sortien va fer centes però no en sortien i es va posar molt trist. En Broqui al veure-ho va dir:
Si no o fas amb sentiment mai o aconseguiràs.
Va posar un tros de fang sobre el torn, va bufar i va sortir una llum blava i després el fang es va moure i va començar a mourer-se per tot arreu sense parar .
El nin es va quedar impressionat i va preguntar-li:
-Com o as fet?, O puc fer jo?
-Tot esta al teu capet i a les teves mans i si vols pots perquè no o intentes?
-El nin va bufar i bufar però no va sortir.
-No em surt!Mai seré un gran mac com tu!
-Tens que fer-ho amb sentiment!, tanca el ulls i fer-ho des de dins del teu cor.
Llavors el nin va tancar els ulls va bufar i el fang va començar a cobrar vida, va començar a botar i a mourer-se per tot arreu.
En Joan va posar-ho a el torn i va intentar moldellar-ho però el fang es fugia i no es deixava agafar.
En Broqui va dir:
-Tens que posar les mans al voltant i pensar en moldejar-ho des de el cor jabors et sortira.
En Joan va posar les mans al voltant i va pensar am moltes ganes:
-vui moldejar-ho, vui moldejar-ho.
Javors el fang va començar a pujar i va estar cinc minuts moldejar-se i va sortir un ou marro am puntets dorats.
FIGURES DE FANG AMB MÀGIA
Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l'escolteu el sentireu, qui no el sentira no el sabrà.Això era i no era un taller d'un terrissaire que nomia Juanfran; aquell grandot terrissaire de pell aspra i rugosa i d'un color verd semblant al pistatxo, tenia un ajudant que era el seu fill Pepe. En Pepe era un noi amb les orelles grans, un nas petit, els cabells llargs i negres, que els tenia recollits al darrera amb una coa baixa. Era de pell morena, prim, esvelt, amb un nas com romput, com enganxat a la cara i arrufat; tenia una boca estreta, ulls grossos de color verd pistatxo, expressius, anava sempre descalç, tenia les mans petites i el cap gros.
En Juanfran tenia un caràcter simpàtic, bo, generós, era molt tranquil, amigable, era feliç per tenir un ajudant, per què tenia màgia i, sobretot, perquè li agradava el seu treball i fer figures de terrissa.
En Pepe tenia un caràcter lluitador; era constant, tenaç, persistent, insistent, trist quant no li sortia la figura com ell volia, quan el fang no responia a la imatge que ell havia creat en la seva ment, quan no podia, només amb les seves mans, seguir el model de terrissa...
L'espai on treballaven era d'un color groc per la màgia i per la llum del sol, color daurat per la figura màgica de terrissa que havia fet en Pepe, però d'altres tonalitats cromàtiques també hi eren presents: el color verd de la pell de n' Juanfran, el color marró de la ceràmica, el color blau dels esclats de màgia, com la bufada del terrissaire. Al lloc on treballaven hi havia un tamboret, un torn, estanteries, prestatgeries, fang, una granera, recollidor, hi havia una escala, unes taules on treballaven la màgia, finestres quadrades i rodones per on es podia veure el cel blau, un cubell, un poal, tenalles, una xemeneia, una porta, terra de llambordes i un quadre amb un mapa del país del terrissaire.
En Pepe va fer una figura normal i corrent, i la va deixar a la estanteria on tenia totes les figures que havien fet entre ell i el seu pare. En Juanfran, estava fent la seva figura de fang amb molta màgia a un raco amb una taula i una cadira. El nin mentre esperava al seu pare que l'ajudés a fer la seva figura, va intentar de fer-ne una tot sol. Quan va intentar de fer-ho no li va sortir, i es va posar molt trist. El seu pare li va dir alguns consells per poder-lo ajudar. Els va utilitzar, els poders, i li va sortir una magnifica figura amb forma d' ou. El seu pare li va dir que amb la seva capacitat, amb el seu cor i la màgia a les seves mans, va bufar una vegada, i no li va sortir. En Pepe va provar de fer-ho una altra vegada, i li va sortir. Li va sortir una magnífica figura amb forma d'ou i uns colors molt bonics. El nin es va alegrar moltíssim al veure la figura que va fer ell mateix amb les seves mans, i la seva màgia. En un camp de molí hi havia un fus i en un altre un gat i el conte s'ha acabat.
En Juanfran tenia un caràcter simpàtic, bo, generós, era molt tranquil, amigable, era feliç per tenir un ajudant, per què tenia màgia i, sobretot, perquè li agradava el seu treball i fer figures de terrissa.
En Pepe tenia un caràcter lluitador; era constant, tenaç, persistent, insistent, trist quant no li sortia la figura com ell volia, quan el fang no responia a la imatge que ell havia creat en la seva ment, quan no podia, només amb les seves mans, seguir el model de terrissa...
L'espai on treballaven era d'un color groc per la màgia i per la llum del sol, color daurat per la figura màgica de terrissa que havia fet en Pepe, però d'altres tonalitats cromàtiques també hi eren presents: el color verd de la pell de n' Juanfran, el color marró de la ceràmica, el color blau dels esclats de màgia, com la bufada del terrissaire. Al lloc on treballaven hi havia un tamboret, un torn, estanteries, prestatgeries, fang, una granera, recollidor, hi havia una escala, unes taules on treballaven la màgia, finestres quadrades i rodones per on es podia veure el cel blau, un cubell, un poal, tenalles, una xemeneia, una porta, terra de llambordes i un quadre amb un mapa del país del terrissaire.
En Pepe va fer una figura normal i corrent, i la va deixar a la estanteria on tenia totes les figures que havien fet entre ell i el seu pare. En Juanfran, estava fent la seva figura de fang amb molta màgia a un raco amb una taula i una cadira. El nin mentre esperava al seu pare que l'ajudés a fer la seva figura, va intentar de fer-ne una tot sol. Quan va intentar de fer-ho no li va sortir, i es va posar molt trist. El seu pare li va dir alguns consells per poder-lo ajudar. Els va utilitzar, els poders, i li va sortir una magnifica figura amb forma d' ou. El seu pare li va dir que amb la seva capacitat, amb el seu cor i la màgia a les seves mans, va bufar una vegada, i no li va sortir. En Pepe va provar de fer-ho una altra vegada, i li va sortir. Li va sortir una magnífica figura amb forma d'ou i uns colors molt bonics. El nin es va alegrar moltíssim al veure la figura que va fer ell mateix amb les seves mans, i la seva màgia. En un camp de molí hi havia un fus i en un altre un gat i el conte s'ha acabat.
L'OU MÀGIC
Una vegada, ja fa molts però de molts d'anys, quan encara existien els dinosauris, hi havia uns pares que no podien mantenir el seu fill per falta de doblers.
Aquest fill s'anomenava Albert i era molt petit. Tenia els ulls verds, els cabells negres, un nas un poc allargat,les celles molt fines,les orelles més ben grosses i la pell morena. Era més aviat esvelt i li agradava molt jugar amb els peluixos i les joguines que li donava la gent, perquè ell no tenia. Els pares, una nit, després de pensar-ho molt, el varen abandonar a la porta d'un taller de terrissa. Aquest taller era molt acollidor, l'ambient tenia uns tons marros i daurats. Al matí següent, al sortir el propietari del taller a escombrar la porta, es va donar una sorpresa, hi havia un nin petitó dins d'una cistella. Va agafar al nin i el va cuidar com si fos el seu propi fill... Al principi va ser un poc desconfiat amb en Pedro, el terrissaire, però al cap d'uns dies ja era com el seu pare. En Pedro era de color verd, era molt fort, estava gras i era lleig. La seva pell era rugosa, pareixia com una tortuga sense closca, era molt tranquil, simpàtic, bo i generós. N'Albert va passar una infància molt bonica, perquè va tenir de tot, ja que en Pedro guanyava molts de doblers al taller. Quan es va fer gran, en Pedro va matricular a n'Albert en un col·legi... N'Albert estava molt content d'anar al col·legi, doncs, va fer molts d'amics. Totes les tardes els amics el visitaven al taller i se n'anaven tots plegats a jugar al carrer.
A n'Albert, cada vegada que es feia més gran, més malament li anaven els estudis, moltes vegades va parlar amb el seu pare, en Pedro, i li deia que a ell no li agradava gens estudiar, el seu pare li va dir que quan complís els 15 anys, el treuria de l'institut amb una condició, que treballés amb ell al taller. N'Albert va aceptar i quan va complir els 15 anys, en Pedro li va començar a ensenyar a fer figures de terrissa... Al principi, tot li sortia malament i li ho va dir a el seu pare.
-Pare, a mi no em surt res de res d'aquestes figuretes tan boniques que fas tu, no sé si ho podré fer...-va dir n'Albert molt trist.
-Albert, no et preocupis, a mi també al principi no me sortia res... Vine a la meva habitació, que et mostraré les primeres figures que vaig fer -el va animar en Pedro.
Tots dos varen pujar les escales i varen anar a l'habitació d'en Pedro i aquest li va mostrar les figures i n'Albert va dir:
-Uep!!, jo pensava que era l'únic a qui no li sortien les figures, a tu et sortien molt pitjor que a mi, a veure si més endavant em surten les figures!
-Ho veus? A mi em sortien molt pitjor que les teves, és que al principi pareix molt difícil, però després ja et surten molt més bé.
-D'acord, vaig a assajar molt, a veure si em surten un poc millor.
Varen passar dues setmanes i, després d'haver assajat molt, a n'Albert ja li sortien molt bé les figures... Ara ja podia començar a fer-les i vendre-les. Estaven guanyant molts de doblers i estaven pensant si podien fer una altra cosa que no fossin les figuretes.
N'albert li va dir:
-Seria molt bonic fer qualque cosa màgica, que es pugui moure, però... això es impossible, no?-li va preguntar n'Albert.
-Doncs, impossible del tot no...-va dir en Pedro
-Com que del tot impossible no? Que vols dir amb això? Què es pot fer? O només ho dius per animar-me?...-va dir molt ansiós n'Albert
-Albert, deixa't de tantes preguntes i mira -va dir-li en Pedro.
En Pedro va agafar una bolla petita de fang, va bufar-li i la bolleta va adquirir mobilitat. N''Albert la va agafar i se li escapava de les mans. Després n'Albert va fer un ou molt gran de terrissa i va bufar molt fort i com que no agafava màgia, es va posar molt trist.
En Pedro li va dir:
-No et preocupis, jo t'ajudaré un poc -va dir-li en Pedro
Però jo vull fer-ho tot sol!-li va dir n'Albert
-Ja ho sé, però al principi a tu tot sol no et sortirà... Perquè primer jo t'he de transmetre la màgia poc a poc.
-D'acord! Però... Després jo podré fer-lo tot sol?
-Sí, però ha de passar un temps fins que tenguis màgia suficient perquè alguna cosa es pugui fer màgica...
-I quant de temps necessit?-Va preguntar n'Albert
-Doncs, depèn de la persona... Tu hauràs d'estar com a màxim tres dies perquè jo, ja fa molt de temps, t'he anat transmetent màgia...-Va contestar en Pedro
-Que bé! En tres dies ja tindre màgia!
Varen passar tres dies més i n'Albert va provar, primer ho varen fer tots dos i va sortir un ou màgic preciós, tot decorat amb tons daurats....
Al cap de dos dies més n'Albert ho va provar tot sol amb un altre ou de terrissa i li va sortir...
Quan va morir en Pedro, n'Albert es va quedar amb el taller i va guanyar molts de doblers.
Als trenta anys es va casar amb una al·lota molt bonica i va tenir tres fills.
I tot això que us he explicat ha passat i no ha passat. Si no ha passat és mentida i si ha passat és veritat.
Aquest fill s'anomenava Albert i era molt petit. Tenia els ulls verds, els cabells negres, un nas un poc allargat,les celles molt fines,les orelles més ben grosses i la pell morena. Era més aviat esvelt i li agradava molt jugar amb els peluixos i les joguines que li donava la gent, perquè ell no tenia. Els pares, una nit, després de pensar-ho molt, el varen abandonar a la porta d'un taller de terrissa. Aquest taller era molt acollidor, l'ambient tenia uns tons marros i daurats. Al matí següent, al sortir el propietari del taller a escombrar la porta, es va donar una sorpresa, hi havia un nin petitó dins d'una cistella. Va agafar al nin i el va cuidar com si fos el seu propi fill... Al principi va ser un poc desconfiat amb en Pedro, el terrissaire, però al cap d'uns dies ja era com el seu pare. En Pedro era de color verd, era molt fort, estava gras i era lleig. La seva pell era rugosa, pareixia com una tortuga sense closca, era molt tranquil, simpàtic, bo i generós. N'Albert va passar una infància molt bonica, perquè va tenir de tot, ja que en Pedro guanyava molts de doblers al taller. Quan es va fer gran, en Pedro va matricular a n'Albert en un col·legi... N'Albert estava molt content d'anar al col·legi, doncs, va fer molts d'amics. Totes les tardes els amics el visitaven al taller i se n'anaven tots plegats a jugar al carrer.
A n'Albert, cada vegada que es feia més gran, més malament li anaven els estudis, moltes vegades va parlar amb el seu pare, en Pedro, i li deia que a ell no li agradava gens estudiar, el seu pare li va dir que quan complís els 15 anys, el treuria de l'institut amb una condició, que treballés amb ell al taller. N'Albert va aceptar i quan va complir els 15 anys, en Pedro li va començar a ensenyar a fer figures de terrissa... Al principi, tot li sortia malament i li ho va dir a el seu pare.
-Pare, a mi no em surt res de res d'aquestes figuretes tan boniques que fas tu, no sé si ho podré fer...-va dir n'Albert molt trist.
-Albert, no et preocupis, a mi també al principi no me sortia res... Vine a la meva habitació, que et mostraré les primeres figures que vaig fer -el va animar en Pedro.
Tots dos varen pujar les escales i varen anar a l'habitació d'en Pedro i aquest li va mostrar les figures i n'Albert va dir:
-Uep!!, jo pensava que era l'únic a qui no li sortien les figures, a tu et sortien molt pitjor que a mi, a veure si més endavant em surten les figures!
-Ho veus? A mi em sortien molt pitjor que les teves, és que al principi pareix molt difícil, però després ja et surten molt més bé.
-D'acord, vaig a assajar molt, a veure si em surten un poc millor.
Varen passar dues setmanes i, després d'haver assajat molt, a n'Albert ja li sortien molt bé les figures... Ara ja podia començar a fer-les i vendre-les. Estaven guanyant molts de doblers i estaven pensant si podien fer una altra cosa que no fossin les figuretes.
N'albert li va dir:
-Seria molt bonic fer qualque cosa màgica, que es pugui moure, però... això es impossible, no?-li va preguntar n'Albert.
-Doncs, impossible del tot no...-va dir en Pedro
-Com que del tot impossible no? Que vols dir amb això? Què es pot fer? O només ho dius per animar-me?...-va dir molt ansiós n'Albert
-Albert, deixa't de tantes preguntes i mira -va dir-li en Pedro.
En Pedro va agafar una bolla petita de fang, va bufar-li i la bolleta va adquirir mobilitat. N''Albert la va agafar i se li escapava de les mans. Després n'Albert va fer un ou molt gran de terrissa i va bufar molt fort i com que no agafava màgia, es va posar molt trist.
En Pedro li va dir:
-No et preocupis, jo t'ajudaré un poc -va dir-li en Pedro
Però jo vull fer-ho tot sol!-li va dir n'Albert
-Ja ho sé, però al principi a tu tot sol no et sortirà... Perquè primer jo t'he de transmetre la màgia poc a poc.
-D'acord! Però... Després jo podré fer-lo tot sol?
-Sí, però ha de passar un temps fins que tenguis màgia suficient perquè alguna cosa es pugui fer màgica...
-I quant de temps necessit?-Va preguntar n'Albert
-Doncs, depèn de la persona... Tu hauràs d'estar com a màxim tres dies perquè jo, ja fa molt de temps, t'he anat transmetent màgia...-Va contestar en Pedro
-Que bé! En tres dies ja tindre màgia!
Varen passar tres dies més i n'Albert va provar, primer ho varen fer tots dos i va sortir un ou màgic preciós, tot decorat amb tons daurats....
Al cap de dos dies més n'Albert ho va provar tot sol amb un altre ou de terrissa i li va sortir...
Quan va morir en Pedro, n'Albert es va quedar amb el taller i va guanyar molts de doblers.
Als trenta anys es va casar amb una al·lota molt bonica i va tenir tres fills.
I tot això que us he explicat ha passat i no ha passat. Si no ha passat és mentida i si ha passat és veritat.
EL NIN TERRISSAIRE
Això era i no era, quan els monstres i els humans vivien de la màgia. En un poble petit a les muntanyes hi havia un taller petit i de fusta, un poquet vell i amb finestres petites, on vivia mag Terrissa, un vell grandot, lleig i la pell la tenia aspra i rugosa, de color verd. Tenia el cap i les mans grans, treballadores i generoses; ulls mig cucs, nas gros i enganxat a la boca com un bec d'ocell, semblava mitja closca de nou.
Un dia va trobar un nin abandonat al camí. Va pensar en deixar-lo , però la seva careta i cap gros el va emocionar i el va cuidar, perquè l i aniria bé un ajudant, li va posar Saire "terrissa voladora".
Fa 8 anys en Saire ja era gran. Tenia les orelles grans, petit nas com quan era petit i com romput, cabells llargs ja que no volia anar a la barberia, sempre recollits al darrere amb una coa baixa (només per un costat i amb clenxes a mode de serrell). La pell morena com la terrissa, prim, esvelt i el més bonic els seus ulls grossos de color verd pistatxo i expressius. El nin anava descalç com el mag ja que no volien sabates.
Un dia al matí, mentre en Saire escombrava el terra, el mag continuava amb els seus projectes màgics. Va arribar el dia, en Saire hauria d'aprendre a fer terrissa. El mag el va cridar:
-Saire, vine un moment
-Què vols?
-Ha arribat el dia, tu ja tens 9 anys i has de saber fer figures de terrissa.
-Jo no sé fer figures terrissa. M'ensenyaràs?
-No, tu has d'aprendre sol.
-No és just.
-Aquí tens una figura, per fer-la igual.
En Saire va començar a fer-la, els primers dies no li sortia, quan ja duia 4 dies li sortia solament la base. Van passar ja 5 dies i ja l i sortia prou bé, però sempre el Mag feia un renou amb màgia i es rompia la figura. Ja era diumenge i li va sortit tota i molt bé. El dilluns li va mostrar al Mag i es va adonar que havia trigat una setmana per fer un figura de fang.
Després de treballar amb la figura ell li va mostrar en què estava treballant durant aquesta setmana, era fang amb màgia.
En Terrissa li va mostrar el fang amb vida, era un mena de massa amb moviment que botava d'un costat a l'altre. En Saire ho va intentar agafar però se n'anava. El mag es va seure i en Saire davant tots dos van ajuntar las seves mans: primer l'esquerra, la massa va anar al costat de les mans i varen col·locar les mans dretes. Varen començar a utilitzar la màgia amb fang. Varen fer una espècie d'ou brillant de fang , poc a poc el mag el va deixar sol amb la figura fins que en Saire la va acabar ell sol. Aquell moment va ser molt bonic ells dos compartint la màgia. Em varen contar que en Saire va ser un terrisser molt bo en aquella època.
Un dia va trobar un nin abandonat al camí. Va pensar en deixar-lo , però la seva careta i cap gros el va emocionar i el va cuidar, perquè l i aniria bé un ajudant, li va posar Saire "terrissa voladora".
Fa 8 anys en Saire ja era gran. Tenia les orelles grans, petit nas com quan era petit i com romput, cabells llargs ja que no volia anar a la barberia, sempre recollits al darrere amb una coa baixa (només per un costat i amb clenxes a mode de serrell). La pell morena com la terrissa, prim, esvelt i el més bonic els seus ulls grossos de color verd pistatxo i expressius. El nin anava descalç com el mag ja que no volien sabates.
Un dia al matí, mentre en Saire escombrava el terra, el mag continuava amb els seus projectes màgics. Va arribar el dia, en Saire hauria d'aprendre a fer terrissa. El mag el va cridar:
-Saire, vine un moment
-Què vols?
-Ha arribat el dia, tu ja tens 9 anys i has de saber fer figures de terrissa.
-Jo no sé fer figures terrissa. M'ensenyaràs?
-No, tu has d'aprendre sol.
-No és just.
-Aquí tens una figura, per fer-la igual.
En Saire va començar a fer-la, els primers dies no li sortia, quan ja duia 4 dies li sortia solament la base. Van passar ja 5 dies i ja l i sortia prou bé, però sempre el Mag feia un renou amb màgia i es rompia la figura. Ja era diumenge i li va sortit tota i molt bé. El dilluns li va mostrar al Mag i es va adonar que havia trigat una setmana per fer un figura de fang.
Després de treballar amb la figura ell li va mostrar en què estava treballant durant aquesta setmana, era fang amb màgia.
En Terrissa li va mostrar el fang amb vida, era un mena de massa amb moviment que botava d'un costat a l'altre. En Saire ho va intentar agafar però se n'anava. El mag es va seure i en Saire davant tots dos van ajuntar las seves mans: primer l'esquerra, la massa va anar al costat de les mans i varen col·locar les mans dretes. Varen començar a utilitzar la màgia amb fang. Varen fer una espècie d'ou brillant de fang , poc a poc el mag el va deixar sol amb la figura fins que en Saire la va acabar ell sol. Aquell moment va ser molt bonic ells dos compartint la màgia. Em varen contar que en Saire va ser un terrisser molt bo en aquella època.
Terrissaire
GUIÓ CASTING
Títol
Terrissaire
Personatges
Jorje: és un nin que té un cap gros i duu com un pantaló curt de color marró.
Torco: és una espècie de tortuga que camina en dues pates, és molt alt i no té caparatzó.
Escenari
En una casa
Fets principals
En Jorje no pot fer una figura de fang, però en Torco li ensenya com es fa. Al final en Jorje el aconsegueix i el converteix amb màgia en un ou marró amb línies dorades que s’iluminen.
Epoca
Segle XVIII d.C.
Fa temps, en el segle XVIII en una caseta que estava feta de madera i pareixia molt vella.Hi havia un nin anomenat Jorge, que tenia el cap gros i duia uns pantalons curts; que vivia amb una èspecie de tortuga, en Torco, que era alt i de color verd. Un dia quan en Jorge estava escombrant en Torco li va dir:
-HAS DE FER un jarró perfect, i si no te surt l'auras de fer- més vegades.
-Val, ho intentaré.
Mentres que el feia, en Torco l’estava observant des del fons de la habitació, que era un poc gran i estaba fet de madera, però no li va surtir. En Jorge es va arrepentir i es va seure a la taula. En Torco li va dir:
-Però que et passa? Per què estàs trist?
-No puc fer-lo,- va respondre en Jorge a en Torco, con cara de trist.
-L’has d'intentar les vegades que puguis i et sortirà com aquestes dos jarons que tenc aquí.
-Joo…, val l’intentare les vegades que pugui.
En Jorge es va passar hores intentaNT-ho i va fer com a mínim més de 100 jarrons, però l’ultima que va fer va sortir millor que els altres, però no estava bé, tot i que en Jorge pensava que sí. Quan va venir en Torco li va dir:
-No, tan sortit molt bé.
-De veres?!
-Mira, es fan així.
Varen anar al torn. En Torco va agafar un trosset d’una bolla de fang i va bufar a la bolla i a en Torco li va surtir com una espècie d’alien groc que li va donar vida. En Jorge el va intentar però, no va poder. En Torco li va dir:
-Si vols donar-li vida l’has de voler fer amb el cor.
-Amb el cor?
-Sí, amb el cor.
En Jorge HO va intentar. Al fer-ho li va surtir un alien de color blau i…, li va donar vida. Quan va intentar moldear-lo ,la bolla va saltar i en Torco li va dir:
-Mira si vols atreure'l l'has de fer així:
En Torco va posar la mà d'en Jorge i la seva i es va venir. En Torco va dir:
-També has de posar l'altra mà.
-Val, HO faré.
Va posar la mà i va juntar-la cada vegada més. La bolla de fang es va convertir en masa i en Jorge va dir:
-Jo no sabia que la màgia eXiStia.
-Tot pot existir si tu vols.
En Jorge va tardar temps en poder fer-ho...,però al final el va conseguir.
-És sorprendent.
El que va fer es pareixia a un ou de fang amb línies dorades que parpadetllaven simultàniament.
Títol
Terrissaire
Personatges
Jorje: és un nin que té un cap gros i duu com un pantaló curt de color marró.
Torco: és una espècie de tortuga que camina en dues pates, és molt alt i no té caparatzó.
Escenari
En una casa
Fets principals
En Jorje no pot fer una figura de fang, però en Torco li ensenya com es fa. Al final en Jorje el aconsegueix i el converteix amb màgia en un ou marró amb línies dorades que s’iluminen.
Epoca
Segle XVIII d.C.
Fa temps, en el segle XVIII en una caseta que estava feta de madera i pareixia molt vella.Hi havia un nin anomenat Jorge, que tenia el cap gros i duia uns pantalons curts; que vivia amb una èspecie de tortuga, en Torco, que era alt i de color verd. Un dia quan en Jorge estava escombrant en Torco li va dir:
-HAS DE FER un jarró perfect, i si no te surt l'auras de fer- més vegades.
-Val, ho intentaré.
Mentres que el feia, en Torco l’estava observant des del fons de la habitació, que era un poc gran i estaba fet de madera, però no li va surtir. En Jorge es va arrepentir i es va seure a la taula. En Torco li va dir:
-Però que et passa? Per què estàs trist?
-No puc fer-lo,- va respondre en Jorge a en Torco, con cara de trist.
-L’has d'intentar les vegades que puguis i et sortirà com aquestes dos jarons que tenc aquí.
-Joo…, val l’intentare les vegades que pugui.
En Jorge es va passar hores intentaNT-ho i va fer com a mínim més de 100 jarrons, però l’ultima que va fer va sortir millor que els altres, però no estava bé, tot i que en Jorge pensava que sí. Quan va venir en Torco li va dir:
-No, tan sortit molt bé.
-De veres?!
-Mira, es fan així.
Varen anar al torn. En Torco va agafar un trosset d’una bolla de fang i va bufar a la bolla i a en Torco li va surtir com una espècie d’alien groc que li va donar vida. En Jorge el va intentar però, no va poder. En Torco li va dir:
-Si vols donar-li vida l’has de voler fer amb el cor.
-Amb el cor?
-Sí, amb el cor.
En Jorge HO va intentar. Al fer-ho li va surtir un alien de color blau i…, li va donar vida. Quan va intentar moldear-lo ,la bolla va saltar i en Torco li va dir:
-Mira si vols atreure'l l'has de fer així:
En Torco va posar la mà d'en Jorge i la seva i es va venir. En Torco va dir:
-També has de posar l'altra mà.
-Val, HO faré.
Va posar la mà i va juntar-la cada vegada més. La bolla de fang es va convertir en masa i en Jorge va dir:
-Jo no sabia que la màgia eXiStia.
-Tot pot existir si tu vols.
En Jorge va tardar temps en poder fer-ho...,però al final el va conseguir.
-És sorprendent.
El que va fer es pareixia a un ou de fang amb línies dorades que parpadetllaven simultàniament.
UN NIN AMB PROBLEMES DE CIÈNCIA FICCIÓ
Era un dia com cal, estàvem a casa tranquils, netejant la casa que estava molt bruta desprès d'una festa que vaig fer amb els meus amics, estava avorrit; de sobte, una llum blanca apareix; no sabia què fer, era alguna cosa que m'enlluernava, era un terrissaire que estava fent una figura amb les mans; al principi jo tenia un poc de por, però una hora després vaig pensar què em podia fer un terrissaire que havia vingut d'una nau.
Li vaig preguntar si em podia ensenyar a fer qualque gerra, ho vaig intentar durant molt de temps, però no em sortia res de res; a ell, de les seves mans, li sortien unes llums esplèndides que no podia quasi ni mirar fixament, vaig intentar una vegada i una altra. Peró no, no em sortia com a ell. Peró en un moment sento com una inspiració i em poso a fer una gerra, em va sortir més o menys. Peró ho vaig intentar moltes vegades fins que al final em va sortit com jo volia. El terrissaire estava molt content que m'hagués sortit; em va dir si volia anar al seu planeta a estar amb ell que havia vingut a La Terra només perquè des del cel havia vist esperances amb mi.
Jo tot sorprès no sabia què fer, li vaig dir que m'ho havia de pensar, que els meus pares estaven de viatge, que havia d'esperar que vinguessin per a veure què els pareixia a ells, a mi m'agradava la idea del que m'havia plantejat, però aquí estava la meva família, els meus germans, els meus amics i familiars; no podia deixar-los així com així. Li vaig preguntar si podien vindre amb nosaltres; el terrissaire em va dir que en la nau que ell havia dut no cabien tantes persones, em va dir que només en cabien 50.
El noi estava molt content perquè a Mallorca només tenia cinquanta familiars; els altres estaven en l'estranger. Així que varen esperar que vinguessin els seus pares i els va avisar a ells i als seus familiars. Se'n varen anar. Allí les coses els varen anar molt millor que a Mallorca, on havien d'estar sempre depenent de collir totes les coses, que si el mòbil, la cartera, totes les coses que eren necessàries per poder sortir al carrer, així que se'n varen anar de aquí.
Li vaig preguntar si em podia ensenyar a fer qualque gerra, ho vaig intentar durant molt de temps, però no em sortia res de res; a ell, de les seves mans, li sortien unes llums esplèndides que no podia quasi ni mirar fixament, vaig intentar una vegada i una altra. Peró no, no em sortia com a ell. Peró en un moment sento com una inspiració i em poso a fer una gerra, em va sortir més o menys. Peró ho vaig intentar moltes vegades fins que al final em va sortit com jo volia. El terrissaire estava molt content que m'hagués sortit; em va dir si volia anar al seu planeta a estar amb ell que havia vingut a La Terra només perquè des del cel havia vist esperances amb mi.
Jo tot sorprès no sabia què fer, li vaig dir que m'ho havia de pensar, que els meus pares estaven de viatge, que havia d'esperar que vinguessin per a veure què els pareixia a ells, a mi m'agradava la idea del que m'havia plantejat, però aquí estava la meva família, els meus germans, els meus amics i familiars; no podia deixar-los així com així. Li vaig preguntar si podien vindre amb nosaltres; el terrissaire em va dir que en la nau que ell havia dut no cabien tantes persones, em va dir que només en cabien 50.
El noi estava molt content perquè a Mallorca només tenia cinquanta familiars; els altres estaven en l'estranger. Així que varen esperar que vinguessin els seus pares i els va avisar a ells i als seus familiars. Se'n varen anar. Allí les coses els varen anar molt millor que a Mallorca, on havien d'estar sempre depenent de collir totes les coses, que si el mòbil, la cartera, totes les coses que eren necessàries per poder sortir al carrer, així que se'n varen anar de aquí.
LA MAGIA AMB FANG
Això era i no era una matinada a un taller de un petit poble de Barcelona eren un terrissaire i un nin.
El nin té 12 anys, és baixet, amb el cabells castanys i els ulls marrons obscurs.
El terrissaire és gran, gras, alt, amb unes llarges orelles i uns ulls que pareix un extraterrestre, la forma del cos és com la d'una tortuga de color verd fosc.
Una matinada, al taller, el terrissaire va agafar fang i( va fer moltes formes amb la seva màgia; el nin mentre escombrava, observava el que feia el terrissaire amb el fang i li va interessar aprender a fer-ho, el terrissaire li va agafar les mans petites del nin amb las seves mans aspres i grosses i va dir-li com fer-ho.
Després li va dir que intentàs fer el que li deia ell, però no li sortia i el terrissaire el va ajudar i va fer que la terrissa cobràs vida i ho va intentar una altra vegada fins que li varen sortir formes molt boniques i esplèndides
El nin té 12 anys, és baixet, amb el cabells castanys i els ulls marrons obscurs.
El terrissaire és gran, gras, alt, amb unes llarges orelles i uns ulls que pareix un extraterrestre, la forma del cos és com la d'una tortuga de color verd fosc.
Una matinada, al taller, el terrissaire va agafar fang i( va fer moltes formes amb la seva màgia; el nin mentre escombrava, observava el que feia el terrissaire amb el fang i li va interessar aprender a fer-ho, el terrissaire li va agafar les mans petites del nin amb las seves mans aspres i grosses i va dir-li com fer-ho.
Després li va dir que intentàs fer el que li deia ell, però no li sortia i el terrissaire el va ajudar i va fer que la terrissa cobràs vida i ho va intentar una altra vegada fins que li varen sortir formes molt boniques i esplèndides
LA MÀGIA DE LA CERÀMICA
La màgia de la ceràmica
Això era i no era un terrissaire de color verd, forçut, baix, amb una boca com un bec de lloro; devia tener uns 40 anys. Amb ell vivia un noi que volia aprendre a fer màgia, era prim con un fideu, no era forçut, era tan alt con el terrissaire.
Un dia el noi va veure com el terrissaire feia màgia, i el noi li va preguntar:
-Com es fa la màgia?- va dir el noi.
-Primer has d'aprendre a fer un gerro amb fang.- va contestar el terrissaire.
El noi va començar a intentar-ho un munt de vegades però mira noi, que no hi havia manera de que le sortis aquest maleït gerro. Un dia es posar a fer-ho molt seriosament i ho va aconseguir:
- Terrissaire ho he fet!.-va dir el nin emocionat.
- Molt bé ara t'ensenyaré a fer màgia tal i com t'ho vaig prometre -va dir el terrissaire.
Amb un tros de fang que va fer el noi varen començar a fer màgia:
-Noi, posa la mà a l'esquerra i l'altra a la detra.-li va dir el terrissaire.
-Així?-va dir el noi.
-Molt bè (bé), ara mira com ve el tros de fang entre les teves mans.
-Oh!! és veritat ets un geni del fang.
Varen seguir fent una màgia espectacular amb uns colors bonics, per exemple, el groc.
Quan va acabar la màgia aquest tros de fang insignificant es va comentir en una especie d'ou d'or.
I jo vaig venir per poder-ho dir i jo hi vaig anar per poder-t'ho explicar, perquè si no hagués vingut no ho hauries sabut.
Això era i no era un terrissaire de color verd, forçut, baix, amb una boca com un bec de lloro; devia tener uns 40 anys. Amb ell vivia un noi que volia aprendre a fer màgia, era prim con un fideu, no era forçut, era tan alt con el terrissaire.
Un dia el noi va veure com el terrissaire feia màgia, i el noi li va preguntar:
-Com es fa la màgia?- va dir el noi.
-Primer has d'aprendre a fer un gerro amb fang.- va contestar el terrissaire.
El noi va començar a intentar-ho un munt de vegades però mira noi, que no hi havia manera de que le sortis aquest maleït gerro. Un dia es posar a fer-ho molt seriosament i ho va aconseguir:
- Terrissaire ho he fet!.-va dir el nin emocionat.
- Molt bé ara t'ensenyaré a fer màgia tal i com t'ho vaig prometre -va dir el terrissaire.
Amb un tros de fang que va fer el noi varen començar a fer màgia:
-Noi, posa la mà a l'esquerra i l'altra a la detra.-li va dir el terrissaire.
-Així?-va dir el noi.
-Molt bè (bé), ara mira com ve el tros de fang entre les teves mans.
-Oh!! és veritat ets un geni del fang.
Varen seguir fent una màgia espectacular amb uns colors bonics, per exemple, el groc.
Quan va acabar la màgia aquest tros de fang insignificant es va comentir en una especie d'ou d'or.
I jo vaig venir per poder-ho dir i jo hi vaig anar per poder-t'ho explicar, perquè si no hagués vingut no ho hauries sabut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)