dijous, 26 de juliol del 2007

....UN COP DE MÁGUIA.....

......Un cop de màgia......

Això era i no era un senyor Terrissaire;
fort,gras tenia especie de
pell aspra i rugosa d'un color verdet claret,amb un nas gros,però
la veritat es que no tenia orelles,la seva boca estava enganxada al seu
nas,com si fos un bec d'anec.
Les mans las tenia molt i molt treballades.
Aquest terrissaire et semblava que era molt simpàtic i molt bo,i et semblava que li agradassin les figures de terrissa,
esta content i feliç de tenir un ajudant con el nin.
En Jordans, ajudant del terrissaire si que té orelles i molt grosses
es prim amb cabells negres i sembre els du
amb una coa.Es lluitador,constant i persistent.
Aquesta historia comença en un poble anomenat Fanlopido en el centre del món de Hibanali,
en aquest poblat n'hi havia una caseta de
fusta on vivien el senyor Terrissaire i en Jordans tots dos eren molt i molt amics,
dins la caseta de fusta n'hi havia a la part esquerra on en Jordans
i molt bo companyet del senyor Terrissaire feia les
figures de terrissa n'hi havia una estanteria on exposava totes les figures que feia en Jordans,amb l'ajuda del senyor
Terrissaire,la caseta tenia dues finestres rodones on escapava la màgia que feia el senyor Terrissaire i a mes a mes tenia
unes tenalles i una xemeneia vora seu.
Un mati es varen despertar y en Jordans va decidir fer una figura de terrissa,
-No em surt,u tornaré a fer!
En Jordans després de intentar-lo fer unes quantes vegades es va emprenyar.
Al cap d'uns minuts es va tornar a fer .
-Be! m'ha sortit,va dir en Jordans.
-Veus com et surt!,va respondre el senyo Terrissaire.
El terrissaire va posar les seves mans màgiques al costat de les mans d'en Jordans i tots junts varen fer un cop
de màgia,va aparèixer un ou màgic,era preciós.
-He quedat impressionat!
-Veus Jordans com es el món de la màgia?
-Si,vull aprendre tot sobre la màgia,vull ser com tu,va dir en Jordans.
-Llavonces et mostrare a fer tota la màgia del món!
-Començarem fent màgia amb un tros de terrissa.
-D'acord,va dir en Jordans.
-Ara repeteix amb mi,va dir el senyor Terrissaire.
-Aquest tros de terrissa que es convertí en un ninot de fang amb cames i mans,cap i ulls...
- En Jordans va repetir les paraules i va aparèixer el ninot de fang,tots dos es varen quedar inpresionats.
El senyor Terrissaire va decidir que en Jordans tenia que anar a la famosa i coneguda escola de màgia Tolbar,
hi havia molts habitants del món de Hibanali.
-Si,de vera?va dir en Jordans amb la boca oberta.
-Si crec que si ras un gran màgic,va dir el senyor Terrissaire.
Llavonces en Jordan va fer el viatj capa a l'escola de màgia Tolbar,
tot content i feliç de tenir a un bo companyet com el senyor Terrissaire que va seguint fent màgia i va decidir
que podria fer una escola per als nins de Fanlopido,en Jordans visitava tres vegades a la setmana al senyor Terrissaire,
en Jordans va conèixer a molts d'amics i des de aquí varen ser inseparables.En l'escola seguia fent figures de terrissa i el varen anomenar,
el millor mag de fang.Conte contat conte acabat si no es mentira serà veritat qui no s'ho
cregui aquí ha acabat.
FINAL!!

dilluns, 18 de juny del 2007

En Menganito i en Terrissaire.

Hi havia una vegada un nin que nomia Menganito i que feia gerres de fang amb
el seu mestre que era una espècie de tortuga gegant que tenia poders màgics
i nomia Terrissaire.
Un dia mentre Menganito netejava la taulera, el terrissaire treballava fent
màgia i Menganito es va fixar en que el seu mestre estava fent. En
Terrissaire li va mostrar un gerro perquè el intentes fer igual.
-Té Menganito, agafa aquest tros de fang i intenta fer aquest gerro.
-No se si el sabre fer, però ho intentaré.
En Menganito va intentar una vegada, una altra i una altra... Ho va intentar
tantes vegades que va omplir una prestatgeria sencera, però cap estava ben
fet. El Terrissaire va agafar un poc de fang, va bufar i de la seva boca va
sortir màgia el fang es va a començar a moure i es va a transformar en una
esfera brillat que es movia.
La rondalla està acabada, acabada o no en sé pus; si per cas he dit errada... Perdona'm bon Jesús!

LA MÀGIA ESTÀ EN LES TEVES MANS

Això era i no era en el temps que la ciència no existia. En un petit taller situat al cim d'una muntanya que estava en un país anomenat Terruc i vivia un terrissaire i el seu ajudant.El terrissaire nomia Llorenç que era fisicament molt fort i bastant gras i també era lleig,però a ell no li importava, tenia el cap gran, el nas com un bec d'ocell, no tenia orelles, ulls mig cucs, la pell era aspra i molt r rugosa de color verd. Era com una tortuga sense closca, les mans eren grans i molt treballades. Era un monstre pacífic i tranquil encara que fisicament no ho pareixia. Era molt amable i molt agradable .
L'ajudant nomia Cristobal però li agradava que li diguessin Tòfol: tenia es cabells llargs i negres, les seves orelles eren molt grans i el nas petit pareixia romput i pareixia que estava enganxant a la cara i arrufat; la boca era estreta, els ulls eren grossos i de color verd pistatxo, era prim i esvelt, la pell era morena. Era lluitador, constant, es posava trist quan no li sortia la figura. En Llorenç era molt bon terrissaire però comptava amb una ajuda " la magia" i en Tófol volia ser com ell.
En Llorenç li va mostrar com es feia un potet de terrissa i ell pensant que podia fer-ho ho intenta però fracassa i trist li diu a en Llorenç:
- Mai serè com tu!
- Per què ho dius? -li va contestar en Llorenç.
- No em surt res bé

- Només ho has provat una vegada intenta-ho de nou.
I com no, en Tòfol ho va tornar a intentar com li va demanar en Llorenç i aquesta vegada li va sortir bé; ell molt content va exclamar:
-Moltíssimes gràcies Llorenç.
-De res, Tòfol, nomes havies de tenir esperança i confiança en tu mateix.


Després d'una setmana de dur treball en Tófol va sospirar i en Llorenç al veure'l li va demanar:

-Què et passa no estàs content ?
- Sí que ho estic però encara no del tot .
- Per què?
- Només sé fer potets de fang però tu saps fer de tot amb terrissa.
- Si vols jo t'ensenyaré a fer altres coses
- Sí, sí que vull.
- El que necessites és terrissa i màgia

- Màgia? com que màgia ?
- Sí magia, jo t'ensenyaré, d'acord.

- d'acord lo primer que has de fer és modelar la terrissa
- d'acord
I en Tòfol ho va fer perfecte
- Ara posar-ho al torn
- Ja està

- Perfecte ara entre els dos farem un ou daurat
- Daurat Per què?
- Perqué el daurat representa la màgia

- d'acord
De sobte va sortir com una llum blava de les mans d'en Llorenç i d'en Tòfol els dos sorpresos varen fer un ou màgic molt bonic.
- Ens ha sortit bé veritat Tòfol
-Sí però jo no podria haver-ho fet sense la teva ajuda, ni tampoc sense l'ajuda de la màgia
-Tòfol, la màgia està EN LES TEVES MANS.
I així en Tòfol es va convertir en un gran terrissaire tant com en Llorenç.

THE POTTER

THE POTTER
TITOL
The Potter
PERSONATGES
En Potter
en monstre
ESCENARI
Una barraca
FETS
PRINCIPALS
Que el monstre fa una gerra de fang al nin i el surt un fum que el fa viu
ÈPOCA
Fa 30 anys


Hi havia una vegada, fa uns 20 anys, en una casa sense llum, un nin i un monstre que feien figures de fang i quan el nin feia les seves figures les posava a una espècie d'estant que pareixia feta per ells. In bon dia al nin no el sortien les figures de fang i el monstre li va fer una maneta i l'hi va ensenyar a fer bé les figures de fang, a partir d'aquell moment el nin va començar a fer les figures com un especialista.
Guió
Que fas?. Va dir el monstre al nin
Jo, intent fer un pot de gerro, però no em surten bé.
Que t'ajut?, es va oferir el mostre.
M'agradaria. -Va dir el nin.

D'acord. Va dir el mostre.
- Que em fas un pot de gerro .Va dir el nin.
D'acord te la faré. Va dir el mostre.
Quina sort que tinc. Va dir el nin.
Però no t'acostumis molt. Va dir el mostre.
D'acord. Va dir el nin.
El montre va començar a moldejar el fang que tenia a la mà i va fer un gerro molt espectacular. Després va començar a parlar amb el nen:
I ara li donarem vida. Va dir el mostre. De sobte, el fang que tenia a la mà es va començar a moure cap amunt i cap avall i va agafar un color marró molt intens. En Potter mirava el seu mestre molt sorprès per allò que havia aconseguit perquè mai havia vist una cosa així. I va dir:
oHHHHHH! Si es mou. Va dir el nin.- Jo també ho vull intentar. Creus que puc fer-ho?
Crec que si. -Va dir el monstre- . Però les coses s'han de fer amb sentiment i des del cor perquè vol dir que ho desitges de veres.
D'acord. Va dir el nin. - Així que faré el gerro amb molt de sentiment.
Llavors el mestre terrissaire agafa un gran tros de fang i el va posar al torn, després de bufar-lo intensament. Després va dir a en Potter que li donàs la mà i tots dos junts van moldetjar el fang perquè sortís un bon gerro. Al final ho van aconseguir:
oooooooooohhhhhhhhhhhh!!!- va dir en Potter,- què bé, al final he aconseguit fer el millor gerro del món. Moltes gràcies amic meu per haver-me ajudat.
No m'has de donar les gràcies per res, ja que és la meva feina ajudar la gent.

Des d'aquell dia en Potter va saber fer uns gerros molt bonics. I el mestre Terrissaire va ser el seu amic.

fi

THE POTTER

The Potter
Títol
The Potter
Escenari
En una caseta poc il·luminada.
Fets principals
Un nin vol fer màgia amb un gerro com el seu mestre
però no li serà fàcil.
Època
A la antiguitat.
Personatges
En Potter i el seu mestre.

Fa molt de temps hi havia un nin que sempre estava dins la seva caseta amb el seu mestre, que pareixia un monstre, perquè tenia unes orelles grans, la pell amb moltes arrugues i de color verd però era molt savi i feia coses inimaginables. El nin volia ser com ell, però no li seria molt fàcil aprendre perquè no qualsevol nin podia fer coses així.

En Potter li va preguntar al seu mestre:

-Em podries ensenyar a fer màgia com tu?
-Si, Potter... t'ensenyaré... Però primer tindràs que aprendre a fer un gerro de fang... Per fer bé la màgia.
-Ja sé fer gerros de fang, mestre.
-Oh... que bé! Però primer m'ho hauràs de demostrar...

Mentre en Potter feia el gerro el seu mestre seguia fent màgia amb els seus. Després de fer-ne molts més, en Potter no s'ho creia, però ja estava acostumat a estar mirant-lo.

-Ja em surt bé! Va dir en Potter
-Molt bé!
-Ara bufa...
Suaument amb un aire fred...
-FFFHHHH!!... No surt. Que faig ara, segur que no podré fer-ho.
-Torna a bufar des de l' interior..., així aconseguiràs fer màgia.

En Potter es concentra i...

-FFFFFHHH!!... crec que l'he aconseguit, es fascinant !!

-Molt bé... ara podràs fer això més fàcilment al igual que jo.

-Oh, al·lucinant s'ha fet un ou! Es increïble m'ha sortit bé, no sabia que jo podria fer això.

-L'has aconseguit. (Diu tranquil·lament el mestre).
El mestre deia que li mostraria més coses i en Potter es va posar molt content.

Fi

the potter

THE POTTER





Títol
En Potter
Personatges
En Potter i el seu mestre
Escenari
Una casa amb poca llum
Fets principals
Que un nin vol fer un ou amb ceràmica però, el seu mestre no se lo ensenyarà fins que no fe si una gerra.
Època
Fa 20 anys.



Fa 20 anys, en una cas sense llum, fosca, grossa, feta amb pedres i plena de gerres, en Potter, un nin petit, lleig i amb el nas gros, estava fent una gerra, però, quan el seu mestre, que era gros, verd, horripilant i lleig, va fer un ou de ceràmica, que era d'or i el nin es va espantar. En Potter va dir:

-Em pots ensenyar a fer un ou? va dir el nin.
-No. Va dir el Mestre.
-Per favor. Va dir el nin queixant-se.
-No, fins que no aconsegueixis fer una gerra. Va dir el mestre.
-Però. . . Va dir suplicant el nin.
-No! I no! Va dir el mestre enfadat.

El nin va intentar moltes vegades fer la gerra, però. . . A la fi. . . Ho va aconseguir. Quan el mestre ho va veure, en Potter es va espantar.
El mestre li va donar un tros de fang i el mestre va bufar el seu tros. El fang va cobrar vida!!!!
El mestre li va dir:

-Ara tu. Va dir tranquil·lament el mestre.

El nin va bufar però el fang no va cobrar vida.

-No em surt. Va dir el nin.
-Normal. Tens que bufar des de l'interior. Va dir el mestre.

El nin va bufar i el fang va cobrar vida. Anava pujant i baixant de la taula feliçment.

-Ara et diré com has de fer l'ou. Va dir el mestre content.
El mestre va posar la mà en el torn i Potter també, després l'altra mà en l'altre costat i al final ajuntar les mans per atrapar el fang i...

Al final, en Potter ho va aconseguir. I va fer un gerro espectacular.

divendres, 15 de juny del 2007

L'OU DEL TERRISSAIRE MÀGIC

Això era i no era a la època on la gent era molt pobra i la màgia hi era, un nin anomenat Joan, tenia 10 anys,orelles grans,ulls grossos de color verd i expressius. Era petit, prim, te la pell negra, es posa trist quan no li surt la figura de fang. Era lluitador, constant, tenaç...
Tenia un amic que s'anomena Ribert tenia el cap gran, ulls mig clucs, no tenia orelles, un nas gros, com un bec enganxat a la boca. Les seves mans eren grosses, treballadores i generoses. La seva pell era de color verd i aspra, és vell, fort i com una tortuga sense closca. Era simpàtic, bo, tranquil i feliç perquè li agrada el seu treball.
Ells treballaven en un taller gran i de fusta fent pots de terrissa per a la gent. Però a en Joan no li sortia com al seu amic Ribert i s'enfadava, en Ribert li deia:
-No t'enfadis, així no et sortirà mai tens que sentir-ho en el teu cor.
-D'acord, a veure si ara em surt.-va dir en Joan.
El va fer moltes i moltes vegades, però no li sortia.Va pensar en el que li va dir en Ribert, li va sortir i es va posar molt content,però ara volia aprendre amb màgia.
-Ribert, ara vull aprendre amb màgia com fas tu.-va dir molt content en Joan.
-Primer tens que fer uns quants mes per assajar un poc mes.
Després d'uns dies en Joan va fer deu pots, cada vegada millor, i li va dir a en Ribert:

-Ja n'he fet bastants?
-Sí, ara farem màgia, prepara't.-va dir en Ribert molt content.
En Joan va agafar fang i va bufar aire de color blau, ara la bolleta de fang es movia, se li va escapar de les mans i es va enfadar.
-Joan no t'enfadis, mira, has de posar una mà aquí i l'altra allà, ho veus com ara ve cap aquí?-va dir en Ribert.
-Ara mou les mans amb la forma que vulguis que surti i al final bufes i et sortirà màgic.-va tornar a dir en Ribert.
Va anar movent les mans fins que li va sortir un ou màgic, i amb aquest ou va oferir a la gent pobra coses que necessitaven.