dilluns, 18 de juny del 2007

LA MÀGIA ESTÀ EN LES TEVES MANS

Això era i no era en el temps que la ciència no existia. En un petit taller situat al cim d'una muntanya que estava en un país anomenat Terruc i vivia un terrissaire i el seu ajudant.El terrissaire nomia Llorenç que era fisicament molt fort i bastant gras i també era lleig,però a ell no li importava, tenia el cap gran, el nas com un bec d'ocell, no tenia orelles, ulls mig cucs, la pell era aspra i molt r rugosa de color verd. Era com una tortuga sense closca, les mans eren grans i molt treballades. Era un monstre pacífic i tranquil encara que fisicament no ho pareixia. Era molt amable i molt agradable .
L'ajudant nomia Cristobal però li agradava que li diguessin Tòfol: tenia es cabells llargs i negres, les seves orelles eren molt grans i el nas petit pareixia romput i pareixia que estava enganxant a la cara i arrufat; la boca era estreta, els ulls eren grossos i de color verd pistatxo, era prim i esvelt, la pell era morena. Era lluitador, constant, es posava trist quan no li sortia la figura. En Llorenç era molt bon terrissaire però comptava amb una ajuda " la magia" i en Tófol volia ser com ell.
En Llorenç li va mostrar com es feia un potet de terrissa i ell pensant que podia fer-ho ho intenta però fracassa i trist li diu a en Llorenç:
- Mai serè com tu!
- Per què ho dius? -li va contestar en Llorenç.
- No em surt res bé

- Només ho has provat una vegada intenta-ho de nou.
I com no, en Tòfol ho va tornar a intentar com li va demanar en Llorenç i aquesta vegada li va sortir bé; ell molt content va exclamar:
-Moltíssimes gràcies Llorenç.
-De res, Tòfol, nomes havies de tenir esperança i confiança en tu mateix.


Després d'una setmana de dur treball en Tófol va sospirar i en Llorenç al veure'l li va demanar:

-Què et passa no estàs content ?
- Sí que ho estic però encara no del tot .
- Per què?
- Només sé fer potets de fang però tu saps fer de tot amb terrissa.
- Si vols jo t'ensenyaré a fer altres coses
- Sí, sí que vull.
- El que necessites és terrissa i màgia

- Màgia? com que màgia ?
- Sí magia, jo t'ensenyaré, d'acord.

- d'acord lo primer que has de fer és modelar la terrissa
- d'acord
I en Tòfol ho va fer perfecte
- Ara posar-ho al torn
- Ja està

- Perfecte ara entre els dos farem un ou daurat
- Daurat Per què?
- Perqué el daurat representa la màgia

- d'acord
De sobte va sortir com una llum blava de les mans d'en Llorenç i d'en Tòfol els dos sorpresos varen fer un ou màgic molt bonic.
- Ens ha sortit bé veritat Tòfol
-Sí però jo no podria haver-ho fet sense la teva ajuda, ni tampoc sense l'ajuda de la màgia
-Tòfol, la màgia està EN LES TEVES MANS.
I així en Tòfol es va convertir en un gran terrissaire tant com en Llorenç.