Això era i no era a la època on la gent era molt pobra i la màgia hi era, un nin anomenat Joan, tenia 10 anys,orelles grans,ulls grossos de color verd i expressius. Era petit, prim, te la pell negra, es posa trist quan no li surt la figura de fang. Era lluitador, constant, tenaç...
Tenia un amic que s'anomena Ribert tenia el cap gran, ulls mig clucs, no tenia orelles, un nas gros, com un bec enganxat a la boca. Les seves mans eren grosses, treballadores i generoses. La seva pell era de color verd i aspra, és vell, fort i com una tortuga sense closca. Era simpàtic, bo, tranquil i feliç perquè li agrada el seu treball.
Ells treballaven en un taller gran i de fusta fent pots de terrissa per a la gent. Però a en Joan no li sortia com al seu amic Ribert i s'enfadava, en Ribert li deia:
-No t'enfadis, així no et sortirà mai tens que sentir-ho en el teu cor.
-D'acord, a veure si ara em surt.-va dir en Joan.
El va fer moltes i moltes vegades, però no li sortia.Va pensar en el que li va dir en Ribert, li va sortir i es va posar molt content,però ara volia aprendre amb màgia.
-Ribert, ara vull aprendre amb màgia com fas tu.-va dir molt content en Joan.
-Primer tens que fer uns quants mes per assajar un poc mes.
Després d'uns dies en Joan va fer deu pots, cada vegada millor, i li va dir a en Ribert:
-Ja n'he fet bastants?
-Sí, ara farem màgia, prepara't.-va dir en Ribert molt content.
En Joan va agafar fang i va bufar aire de color blau, ara la bolleta de fang es movia, se li va escapar de les mans i es va enfadar.
-Joan no t'enfadis, mira, has de posar una mà aquí i l'altra allà, ho veus com ara ve cap aquí?-va dir en Ribert.
-Ara mou les mans amb la forma que vulguis que surti i al final bufes i et sortirà màgic.-va tornar a dir en Ribert.
Va anar movent les mans fins que li va sortir un ou màgic, i amb aquest ou va oferir a la gent pobra coses que necessitaven.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada