Això era i no era, quan els monstres i els humans vivien de la màgia. En un poble petit a les muntanyes hi havia un taller petit i de fusta, un poquet vell i amb finestres petites, on vivia mag Terrissa, un vell grandot, lleig i la pell la tenia aspra i rugosa, de color verd. Tenia el cap i les mans grans, treballadores i generoses; ulls mig cucs, nas gros i enganxat a la boca com un bec d'ocell, semblava mitja closca de nou.
Un dia va trobar un nin abandonat al camí. Va pensar en deixar-lo , però la seva careta i cap gros el va emocionar i el va cuidar, perquè l i aniria bé un ajudant, li va posar Saire "terrissa voladora".
Fa 8 anys en Saire ja era gran. Tenia les orelles grans, petit nas com quan era petit i com romput, cabells llargs ja que no volia anar a la barberia, sempre recollits al darrere amb una coa baixa (només per un costat i amb clenxes a mode de serrell). La pell morena com la terrissa, prim, esvelt i el més bonic els seus ulls grossos de color verd pistatxo i expressius. El nin anava descalç com el mag ja que no volien sabates.
Un dia al matí, mentre en Saire escombrava el terra, el mag continuava amb els seus projectes màgics. Va arribar el dia, en Saire hauria d'aprendre a fer terrissa. El mag el va cridar:
-Saire, vine un moment
-Què vols?
-Ha arribat el dia, tu ja tens 9 anys i has de saber fer figures de terrissa.
-Jo no sé fer figures terrissa. M'ensenyaràs?
-No, tu has d'aprendre sol.
-No és just.
-Aquí tens una figura, per fer-la igual.
En Saire va començar a fer-la, els primers dies no li sortia, quan ja duia 4 dies li sortia solament la base. Van passar ja 5 dies i ja l i sortia prou bé, però sempre el Mag feia un renou amb màgia i es rompia la figura. Ja era diumenge i li va sortit tota i molt bé. El dilluns li va mostrar al Mag i es va adonar que havia trigat una setmana per fer un figura de fang.
Després de treballar amb la figura ell li va mostrar en què estava treballant durant aquesta setmana, era fang amb màgia.
En Terrissa li va mostrar el fang amb vida, era un mena de massa amb moviment que botava d'un costat a l'altre. En Saire ho va intentar agafar però se n'anava. El mag es va seure i en Saire davant tots dos van ajuntar las seves mans: primer l'esquerra, la massa va anar al costat de les mans i varen col·locar les mans dretes. Varen començar a utilitzar la màgia amb fang. Varen fer una espècie d'ou brillant de fang , poc a poc el mag el va deixar sol amb la figura fins que en Saire la va acabar ell sol. Aquell moment va ser molt bonic ells dos compartint la màgia. Em varen contar que en Saire va ser un terrisser molt bo en aquella època.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Elena,
Mestral m'ha demanat que llegís la teva història, que valdria la pena, que en gaudiria, i t'he de dir que m'ha encisat des del principi, des d'aquell "Això era i no era, quan els monstres i els humans vivien de la màgia." Pensa que, com a fada, disposo d'algunes habilitats màgiques, amb l'objectiu de protegir el nostre estimat Mestral, i just aquest començament ja ha captivat la meva atenció.
A més a més, m'ha commogut el personatge d'en Saire, tan interessat a conèixer els secrets de la màgia, perquè m'ha recordat la meva infantesa, quan jo també volia aprendre a fer màgia i gràcies a la constància, a la perseverança, ho vaig aconseguir.
A la fi ens expliques que, en aquella època, en Saire esdevingué un terrissaire molt bo, ja que havia seguit els consells del seu mestre, el mag Terrissa: els dos varen compartir un moment molt especial i bonic, amb màgia...
T'estic molt i molt agraïda perquè ens hagis fet arribar les teves paraules màgiques.
Et desitjo molta de fortuna, somnis màgics i un futur esplendorós...
Ventura, l'arquera, protectora d'en Mestral de Noningú
Publica un comentari a l'entrada