FIGURES DE FANG AMB MÀGIA

Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l'escolteu el sentireu, qui no el sentira no el sabrà.Això era i no era un taller d'un terrissaire que nomia Juanfran; aquell grandot terrissaire de pell aspra i rugosa i d'un color verd semblant al pistatxo, tenia un ajudant que era el seu fill Pepe. En Pepe era un noi amb les orelles grans, un nas petit, els cabells llargs i negres, que els tenia recollits al darrera amb una coa baixa. Era de pell morena, prim, esvelt, amb un nas com romput, com enganxat a la cara i arrufat; tenia una boca estreta, ulls grossos de color verd pistatxo, expressius, anava sempre descalç, tenia les mans petites i el cap gros.

En Juanfran tenia un caràcter simpàtic, bo, generós, era molt tranquil, amigable, era feliç per tenir un ajudant, per què tenia màgia i, sobretot, perquè li agradava el seu treball i fer figures de terrissa.

En Pepe tenia un caràcter lluitador; era constant, tenaç, persistent, insistent, trist quant no li sortia la figura com ell volia, quan el fang no responia a la imatge que ell havia creat en la seva ment, quan no podia, només amb les seves mans, seguir el model de terrissa...

L'espai on treballaven era d'un color groc per la màgia i per la llum del sol, color daurat per la figura màgica de terrissa que havia fet en Pepe, però d'altres tonalitats cromàtiques també hi eren presents: el color verd de la pell de n' Juanfran, el color marró de la ceràmica, el color blau dels esclats de màgia, com la bufada del terrissaire. Al lloc on treballaven hi havia un tamboret, un torn, estanteries, prestatgeries, fang, una granera, recollidor, hi havia una escala, unes taules on treballaven la màgia, finestres quadrades i rodones per on es podia veure el cel blau, un cubell, un poal, tenalles, una xemeneia, una porta, terra de llambordes i un quadre amb un mapa del país del terrissaire.


En Pepe va fer una figura normal i corrent, i la va deixar a la estanteria on tenia totes les figures que havien fet entre ell i el seu pare. En Juanfran, estava fent la seva figura de fang amb molta màgia a un raco amb una taula i una cadira. El nin mentre esperava al seu pare que l'ajudés a fer la seva figura, va intentar de fer-ne una tot sol. Quan va intentar de fer-ho no li va sortir, i es va posar molt trist. El seu pare li va dir alguns consells per poder-lo ajudar. Els va utilitzar, els poders, i li va sortir una magnifica figura amb forma d' ou. El seu pare li va dir que amb la seva capacitat, amb el seu cor i la màgia a les seves mans, va bufar una vegada, i no li va sortir. En Pepe va provar de fer-ho una altra vegada, i li va sortir. Li va sortir una magnífica figura amb forma d'ou i uns colors molt bonics. El nin es va alegrar moltíssim al veure la figura que va fer ell mateix amb les seves mans, i la seva màgia. En un camp de molí hi havia un fus i en un altre un gat i el conte s'ha acabat.