L'OU MÀGIC

Una vegada, ja fa molts però de molts d'anys, quan encara existien els dinosauris, hi havia uns pares que no podien mantenir el seu fill per falta de doblers.
Aquest fill s'anomenava Albert i era molt petit. Tenia els ulls verds, els cabells negres, un nas un poc allargat,les celles molt fines,les orelles més ben grosses i la pell morena. Era més aviat esvelt i li agradava molt jugar amb els peluixos i les joguines que li donava la gent, perquè ell no tenia. Els pares, una nit, després de pensar-ho molt, el varen abandonar a la porta d'un taller de terrissa. Aquest taller era molt acollidor, l'ambient tenia uns tons marros i daurats. Al matí següent, al sortir el propietari del taller a escombrar la porta, es va donar una sorpresa, hi havia un nin petitó dins d'una cistella. Va agafar al nin i el va cuidar com si fos el seu propi fill... Al principi va ser un poc desconfiat amb en Pedro, el terrissaire, però al cap d'uns dies ja era com el seu pare. En Pedro era de color verd, era molt fort, estava gras i era lleig. La seva pell era rugosa, pareixia com una tortuga sense closca, era molt tranquil, simpàtic, bo i generós. N'Albert va passar una infància molt bonica, perquè va tenir de tot, ja que en Pedro guanyava molts de doblers al taller. Quan es va fer gran, en Pedro va matricular a n'Albert en un col·legi... N'Albert estava molt content d'anar al col·legi, doncs, va fer molts d'amics. Totes les tardes els amics el visitaven al taller i se n'anaven tots plegats a jugar al carrer.
A n'Albert, cada vegada que es feia més gran, més malament li anaven els estudis, moltes vegades va parlar amb el seu pare, en Pedro, i li deia que a ell no li agradava gens estudiar, el seu pare li va dir que quan complís els 15 anys, el treuria de l'institut amb una condició, que treballés amb ell al taller. N'Albert va aceptar i quan va complir els 15 anys, en Pedro li va començar a ensenyar a fer figures de terrissa... Al principi, tot li sortia malament i li ho va dir a el seu pare.
-Pare, a mi no em surt res de res d'aquestes figuretes tan boniques que fas tu, no sé si ho podré fer...-va dir n'Albert molt trist.
-Albert, no et preocupis, a mi també al principi no me sortia res... Vine a la meva habitació, que et mostraré les primeres figures que vaig fer -el va animar en Pedro.
Tots dos varen pujar les escales i varen anar a l'habitació d'en Pedro i aquest li va mostrar les figures i n'Albert va dir:
-Uep!!, jo pensava que era l'únic a qui no li sortien les figures, a tu et sortien molt pitjor que a mi, a veure si més endavant em surten les figures!
-Ho veus? A mi em sortien molt pitjor que les teves, és que al principi pareix molt difícil, però després ja et surten molt més bé.
-D'acord, vaig a assajar molt, a veure si em surten un poc millor.
Varen passar dues setmanes i, després d'haver assajat molt, a n'Albert ja li sortien molt bé les figures... Ara ja podia començar a fer-les i vendre-les. Estaven guanyant molts de doblers i estaven pensant si podien fer una altra cosa que no fossin les figuretes.
N'albert li va dir:
-Seria molt bonic fer qualque cosa màgica, que es pugui moure, però... això es impossible, no?-li va preguntar n'Albert.
-Doncs, impossible del tot no...-va dir en Pedro
-Com que del tot impossible no? Que vols dir amb això? Què es pot fer? O només ho dius per animar-me?...-va dir molt ansiós n'Albert
-Albert, deixa't de tantes preguntes i mira -va dir-li en Pedro.
En Pedro va agafar una bolla petita de fang, va bufar-li i la bolleta va adquirir mobilitat. N''Albert la va agafar i se li escapava de les mans. Després n'Albert va fer un ou molt gran de terrissa i va bufar molt fort i com que no agafava màgia, es va posar molt trist.
En Pedro li va dir:
-No et preocupis, jo t'ajudaré un poc -va dir-li en Pedro
Però jo vull fer-ho tot sol!-li va dir n'Albert
-Ja ho sé, però al principi a tu tot sol no et sortirà... Perquè primer jo t'he de transmetre la màgia poc a poc.
-D'acord! Però... Després jo podré fer-lo tot sol?
-Sí, però ha de passar un temps fins que tenguis màgia suficient perquè alguna cosa es pugui fer màgica...
-I quant de temps necessit?-Va preguntar n'Albert
-Doncs, depèn de la persona... Tu hauràs d'estar com a màxim tres dies perquè jo, ja fa molt de temps, t'he anat transmetent màgia...-Va contestar en Pedro
-Que bé! En tres dies ja tindre màgia!
Varen passar tres dies més i n'Albert va provar, primer ho varen fer tots dos i va sortir un ou màgic preciós, tot decorat amb tons daurats....
Al cap de dos dies més n'Albert ho va provar tot sol amb un altre ou de terrissa i li va sortir...
Quan va morir en Pedro, n'Albert es va quedar amb el taller i va guanyar molts de doblers.
Als trenta anys es va casar amb una al·lota molt bonica i va tenir tres fills.
I tot això que us he explicat ha passat i no ha passat. Si no ha passat és mentida i si ha passat és veritat.